L’osteopatia cranial es basa en el reconeixement d’un moviment microscòpic que es manifesta a tot arreu del cos, en cada cèl·lula, i la seva aplicació especialment a la zona del cap.
Es sustenta en diversos anys d’estudi de l’estructura i d’observacions clíniques realitzades per William Garner Sutherland. Des del principi del segle XX, el Dr. Sutherland descobreix, desenvolupa i ensenya l’osteopatia cranial seguint els principis desenvolupats pel metge Andrew Taylor Still, fundador de l’ osteopatia.
Els dos pols, el crani i el sacre formen una unitat amb les membranes de tensió recíproca (duramàter). En aquesta unitat, el líquid cerebroespinal prem rítmicament. Aquest ritme es transmet a tot el cos i influeix en el seu desenvolupament i funcionament. El metge Sutherland va trobar que darrere d’aquest moviment rítmic del líquid cefaloraquidi, hi ha una gran força que l’inicia. Va cridar aquesta força “l’alè de la vida” – “l’espurna de vida” que inicia el sistema.
Aquest alè de vida s’expressa en tot el cos i està directament relacionat amb la respiració pulmonar (respiració secundària) i la respiració dels teixits del sistema nerviós central que regula totes les funcions corporals. Per això, el Dr. Sutherland va ensenyar als seus estudiants a treballar amb el poder intern del sistema vivent en lloc d’aplicar forces externes en el cos.
En l’osteopatia craniosacral, la personalitat de cada pacient és considerada sense judicis i amb molta atenció. El practicant craniosacral acompanya al pacient en el seu camí d’auto-sanació i autoregulació, dóna suport a la salut i enforteix els recursos perquè els canvis positius puguin tenir lloc en la persona.
L’ osteopatia cranial és particularment interessant en la mesura que és molt suau, molt eficaç i totalment segura. L’enfocament cranial és una especialització de l’osteopatia que li permet obtenir excel·lents resultats. Aquest enfocament permet tractar molts problemes que les tècniques osteopàtiques tradicionals no resolen, especialment en nens petits.
