Etimològicament, la paraula Fisioteràpia procedeix de dues paraules gregues: physis (naturalesa) i therapeia (tractament). És a dir, Fisioteràpia significaria “Tractament per la Naturalesa”, o “Tractament mitjançant medis físics”.
La OMS (1968) la descriu com “l’art i la ciència del tractament mitjançant l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat”. A més, la Fisioteràpia inclou l’execució de proves elèctriques i manuals per determinar el grau d’afectació de la innervació i la força muscular, proves per determinar les capacitats funcionals o l’amplitud del moviment articular i les mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques pel control de l’evolució.
La Confederació Mundial per la Fisioteràpia (WCPT) la defineix com “el conjunt de mètodes, actuacions i tècniques que, mitjançant l’aplicació de medis físics curen, prevenen i adapten a persones afectades de disfuncions somàtiques i orgàniques o a les que es desitja mantenir un nivell adequat de salut”.
Per tant, es pot dir que la fisioteràpia es l’art i la ciència del tractament físic, és a dir, el conjunt de tècniques que mitjançant l’aplicació d’agents físics ajuden a curar, a prevenir, a recuperar i a readaptar el pacient si aquest es susceptible a la nostra ajuda.
