Acupuntura i embaràs

“L’embaràs brinda a la futura mare la possibilitat d’experimentar vivències més plenes quan no hi ha bloquejos energètics i els canals entre el Cel i la Terra estan més oberts. Pot ser fins i tot un període de revelacions místiques en sentir en el seu propi ésser la grandesa de la creació.”

Taj Inajat

L’acupuntura és un recurs terapèutic excel·lent, segur i eficaç⁽¹⁾ durant l’embaràs, ja que es tracta d’un període en el qual la majoria de medicaments està contraindicada. La dona embarassada es pot beneficiar dels efectes terapèutics de l’acupuntura per substituir els tractaments habituals que seguia o bé per alleugerir els trastorns propis de l’embaràs, així com també durant la lactància.

El tipus d’acupuntura que s’aplica durant l’embaràs difereix una mica de l’acupuntura habitual. L’estimulació dels punts és mínima, s’utilitzen agulles d’un diàmetre més prim i s’evita punxar determinats punts per no interrompre l’arrelament i creixement de l’embrió o fetus. Tot acupuntor experimentat i preparat sap tractar la dona embarassada amb delicadesa i amb ple coneixement de les tècniques i estratègies de tractament adequades en aquest moment de la vida, des de la visió de la Medicina Xinesa actual i la investigació biomèdica.

L’acupuntura també pot influir en les mares primerenques fent que afavoreixin el cos, la ment i les emocions per sentir-se preparades per al naixement del nadó i la seva cura.

L’acupuntura, les herbes xineses i les recomanacions des del punt de vista de la Medicina Tradicional Xinesa també poden ajudar la dona en la recuperació i les cures del postpart: problemes en la lactància, mastitis, depressió postpart, anèmia, falta de to muscular, hemorroides, etc.

Els trastorns més habituals que es poden tractar amb l’acupuntura són:

• Nàusees, vòmits. Les nàusees o “fàstics” apareixen amb més freqüència de la setmana 2 a la setmana 8 de gestació, tot i que de vegades poden durar tot l’embaràs. El vòmit no és tan habitual, però pot comportar problemes importants a causa de la deshidratació que provoca, sobretot si dura molts dies. Es creu que la causa és l’alt nivell de l’hormona gonadotropina humana (HCG) present en la sang, el ràpid estirament dels músculs uterins, l’excés d’àcid a l’estómac i la hipersensibilitat olfactòria. Per prevenir aquest malestar és convenient fer més àpats al dia i en menys quantitat, prioritzar els aliments rics en proteïna i evitar els greixosos/pesats i els picants. Mastegar un tros de gingebre fresc⁽²⁾ i menjar una torradeta o cracker abans d’aixecar-se al matí també pot ajudar. Per fer un bon plantejament del tractament, l’acupuntor formula diverses preguntes, com, per exemple, en quin moment apareix la nàusea o vòmit, si va acompanyat d’algun tipus de molèstia o dolor, quins aliments o olors desencadenen la nàusea o vòmit, com és el vòmit, si es nota algun gust especial a la boca, etc.

• Acidesa o coragre. L’excés de certes hormones fa que disminueixin el to i la motilitat dels músculs llisos que revesteixen el tracte digestiu i que es relaxi la pressió sobre el càrdies (orifici que comunica l’esòfag amb l’estómac), la qual cosa provoca que el contingut gàstric es dirigeixi cap amunt en comptes de descendir. A mesura que l’úter va creixent també augmenta la pressió a l’estómac, cosa que empitjora el problema. S’ha de vigilar amb la ingesta regular d’antiàcids (sals d’alumini, sals de magnesi, carbonat de calci, bicarbonat de sodi), ja que poden disminuir l’absorció de ferro, tan necessari durant l’embaràs. La Medicina Xinesa classifica els aliments segons la naturalesa: freda, fresca, neutra, tèbia o calenta. Depenent de la gravetat dels símptomes, l’acupuntor recomana canvis en la dieta, ja que és molt important el que es menja tant en quantitat com en qualitat.

• Restrenyiment. És un problema habitual, a causa de l’excés d’hormones amb efectes relaxants, el creixement de l’úter o la ingesta de ferro com a suplement. Està contraindicat prendre qualsevol tipus de laxant i és adequat beure molt de líquid, menjar abundants verdures, fruita, cereals integrals i llegums (les azuki o mongetes vermelles són una opció digestiva i sana) i fer exercici regular i adaptat a l’embaràs. Tanmateix, no s’ha d’abusar del menjar cru (fruita crua o amanides), ja que poden alentir la funció del sistema digestiu. L’excés de picant en la dieta (all, pebre, gingebre, cirereta, canyella, etc.) també s’ha d’evitar, ja que asseca la reserva de líquids necessària per lubricar els intestins. Entre els aliments que lubriquen els intestins destaquen el plàtan, els espinacs, la mel, les prunes, les pomes, els pinyons i les pastanagues. Hi ha aliments que també poden afavorir el moviment peristàltic: els pèsols, la col, les figues, el segó i els espàrrecs.

• Mal d’esquena, ciàtica. Les molèsties d’esquena més habituals que pateix la dona embarassada se situen a la zona lumbar, al sacre, a les articulacions sacroilíaques i al còccix i afecten els teixits i músculs del voltant. Això es deu a molts factors: l’augment de pes de l’úter, els canvis en la postura, la inestabilitat de les articulacions provocada per la laxitud dels lligaments o l’augment de la curvatura lumbar. L’acupuntura combinada amb el massatge funciona especialment bé per alleugerir aquestes molèsties.⁽³⁾                                                        

• Edema. La inflor lleu dels turmells, peus i mans es considera normal durant l’últim trimestre de l’embaràs i la pateix prop de la meitat de les gestants. Per a algunes dones pot arribar a ser tan molest i dolorós que impedeix caminar o provocar el síndrome del túnel carpià. Això es deu a l’augment del volum sanguini, fins a 1,6 litres, que està mes diluït, i a la dilatació dels vasos sanguinis. Es necessita repòs, exercici suau per moure la circulació i la flexió/extensió/rotació de les articulacions. Cal estar alerta si, a part d’aquests símptomes, apareix mal de cap constant i fort, ja que pot ser un signe de preeclàmpsia (trastorn greu de l’embaràs que pot afectar diferents òrgans del cos i que es caracteritza per la pressió arterial alta i per la presència de grans quantitats de proteïna en l’orina). L’acupuntura pot ajudar a minimitzar els efectes negatius d’aquests canvis.

• Ansietat. Tot i que la maternitat és un estat natural, els canvis fisiològics i la maternitat imminent poden donar lloc a una gran quantitat d’ansietat, estrès i por. Aquesta ansietat pot augmentar la percepció del dolor i afectar el treball de part. Un bon acupuntor amb experiència ajuda la dona embarassada a gestionar les seves pors i a minimitzar-les, fent que se senti més tranquil·la i confiada.

• Insomni. Actualment la dona treballa fins molt tard inclús durant l’embaràs, i està mentalment molt activa a la nit. Sovint això impedeix que reposi i aconsegueixi la relaxació que necessita durant la nit. El reflux esofàgic i la incomoditat per no trobar la postura adequada empitjoren la situació. Fer activitats tranquil·les al vespre, prendre un bany calent amb una infusió relaxant, un massatge o una sessió d’acupuntura⁽⁴⁾ ajuden a tenir un son reparador.

• Presentació de natges. Entre la setmana 29 i 32 de gestació, aproximadament un 15 % dels nadons està en posició de natges. Certs exercicis i la Medicina Xinesa ajuden a fer que el bebè es mogui a partir de la setmana 32.⁽⁵⁾⁽⁶⁾ El terapeuta en Medicina Xinesa fa les sessions necessàries d’acupuntura adaptada a la gestant i la tècnica de moxibustió (aplicació de calor en determinats punts d’acupuntura mitjançant la combustió de fulles seques d’Artemisa vulgaris), que la dona haurà de seguir fent a casa seva durant uns dies.

• Falta de creixement fetal. El sofriment fetal o el creixement fetal lent solen estar relacionats amb l’edat materna (joves adolescents o mares de més de 35 anys), el tabaquisme, un ús inadequat de fàrmacs o l’excés de treball. El ginecòleg estudia el creixement intrauterí a través de diverses ecografies i fa un seguiment, si cal, amb fluxometria Doppler (un avanç de l’ecografia que permet mesurar el flux sanguini en quantitat i direcció). L’acupuntor, mitjançant els seus mètodes de diagnòstic, identifica l’origen energètic d’aquesta disfunció i el tracta mitjançant l’acupuntura i amb herbes xineses.

• Amenaça d’avortament. L’alteració del curs de l’embaràs es pot manifestar en el pols i en la presència de sagnat vaginal, i es pot prevenir abans que perjudiqui el desitjat nadó.

• Retard en el part. Es considera un embaràs a terme quan el part succeeix a partir de la setmana 37 fins a la 42, tot i que es considera que un embaràs arriba a terme complet durant les setmanes 39-40. La Medicina Xinesa pot induir el part de manera natural per evitar la inducció medicalitzada o la cesària.

Ingrid Muñoz Martí.

BIBLIOGRAFIA

• Betts, D. Acupuncture in pregnancy and chillbirth. The Journal of Chinese Medicine (2003).
• West, Z. Acupuncture in pregnancy and chillbirth. Elsevier (2001).

REFERÈNCIES

1.           Park J, Sohn Y, AR W, Lee H. The safety of acupuncture during pregnancy: a systematic review. Acupunct Med [Internet]. 2014;32(3):257–66. Available from: http://www.epistemonikos.org/documents/5507db2ffbaab9793469a9396a08f23f5affd656

2.           Thomson M, Corbin R, Leung L. Effects of ginger for nausea and vomiting in early pregnancy: a meta-analysis. J Am Board Fam Med [Internet]. 2014;27(1):115–22. Available from: http://www.epistemonikos.org/documents/20517534bca75ac02c8035d6e95ff0fcf87c1b20

3.           JH L, TY C, MS L, Lee H, BC S. Acupuncture for acute low back pain: a systematic review. Clin J Pain [Internet]. 2013;29(2):172–85. Available from: http://www.epistemonikos.org/documents/086f173530d1ab789de8170823f3f86b0c0e6edd

4.           JL S, Ni X, ML J, AL Z, Guo X, Li Y, et al. A systematic review of acupuncture for sleep quality in people with insomnia. Complement Ther Med [Internet]. 2016;26:11–20. Available from: http://www.epistemonikos.org/documents/d6feb80337094172a69b8f454374da54bb68bae6

5.           Habek D, J CH, Jagust M. Acupuncture conversion of fetal breech presentation. Fetal Diagn Ther [Internet]. 2003;18(6):418–21. Available from: http://www.epistemonikos.org/documents/7e8205d8d2739035d7cc6f785026d615316581bd

6.           Sellés EM, Barba MM, Gauna OB, Fernández IDM, Casas JC. Moxibustión en la malposición fetal Moxibustion in fetal malposition. 2011;12(4):104–9.