L’OMS defineix la salut com “un estat de complert benestar físic, mental i social, i no tan sols com l’absència d’afeccions o malalties”.
La Psicologia Clínica i de la Salut s’ocupa tant de la promoció de la salut com del tractament psicològic de qualsevol trastorn, sense distincions que mantinguin la dicotomia ment-cos. Lo psíquic i lo físic estan intrínsecament units.
El Psicòleg de la Salut entén la mateixa com un ideal positiu, ajuda al pacient en la recerca del desenvolupament del seu propi potencial, s’entén doncs la salut com un motiu i no un estat, que arriba més enllà de l’esfera biològica de la persona, estenent-se també a lo psicològic i a lo social; (com apunta la definició de la OMS) fet que amb gran freqüència es troba en mans dels comportaments que configuren el nostre estil de vida.
Tractament / Intervenció:
La Psicoteràpia és el nom genèric d’una sèrie de procediments que pretenen ajudar a resoldre o alleugerir, les dificultats que al llarg de la vida els éssers humans experimentem com a “anormals”.
Habitualment aquestes dificultats sorgeixen quan els problemes de la vida es converteixen en problemes que no ens deixen viure.
Les diferents modalitats, escoles o models de psicoteràpia difereixen en la seva explicació; tant en la naturalesa dels problemes humans (teoria), com dels procediments (les tècniques) que recomanen per a la solució o alleugeriment dels mateixos.
El psicòleg acompanya i guia el procés d’aprenentatge mitjançant el qual els pacients potencien els seus recursos i els modifiquen, o aprenen altres nous per poder enfrontar amb èxit les seves dificultats.
Cóm es desenvolupa el treball terapèutic?:
En primer lloc s’ha d’investigar les condicions ambientals concretes en les que es desenvolupa la problemàtica i viu el pacient, analitzar el perquè es generen les conductes problema i cóm es mantenen, definir-les en la seva complexitat i generar hipòtesis explicatives sobre el seu funcionament.
És també molt important conèixer els recursos i habilitats dels pacients, els seus interessos, projectes i saber quin és el seu estil personal d’enfrontament cap a les dificultats que anteriorment s’han presentat a la seva vida.
S’han d’especificar els objectius del tractament conjuntament amb el pacient.
Avaluació: s’ha de reunir la informació relativa a la conducta, el funcionament cognitiu i l’estat emocional de les persones.
Intervenció: S’apliquen les tècniques que es consideren més adients per arribar als objectius establerts amb el pacient. Poden concretar-se en la solució d’un problema específic, reconstrucció de la personalitat, o algun propòsit entre aquests dos extrems.
Nivells d’Intervenció:
- Individual.
- Grupal.
- Familiar.
- Comunitari.
- Institucional.
Què es treballa?
Trastorns i patologies tals com: els d’inici en la infància i l’adolescència, delirium, demències i altres trastorns cognoscitius, trastorns mentals deguts a malaltia mèdica, relacionats amb el consum de substàncies, esquizofrènia i altres trastorns psicòtics, trastorns de l’estat d’ànim, d’ansietat, somatomorfes, facticis, sexuals i de la identitat sexual, de la conducta alimentaria, de la son, del control dels impulsos, adaptatius i de la personalitat.
També s’intervé en els problemes psicològics lligats al procés d’una malaltia física; diagnòstic, patiment, tractament, curació/cronificació i rehabilitació i problemes vinculats amb el suport familiar.
