L’ortodòncia estudia i tracta les mal oclusions dentàries (encaix defectuós entre dents), disfuncions de l’ATM (articulació de la mandíbula amb el crani) i millora la suposada estètica.
Treballa amb forces mecàniques, a través d’aparatologia fixa o removible, per produir el moviment de la dentadura. Les dents tenen “receptors propioceptius periodontals”, que capten qualsevol pressió o moviment i que saben quina força s’ha d’exercir en la mossegada de qualsevol aliment, sigui tou o dur.
Per tant, l’ortodòncia estimula aquests receptors quan força les peces a anar en la direcció que l’aparatologia marca. Hi ha tècniques d’ortodòncia, com la del Dr. Planas amb la rehabilitació neuro-oclusal, que van més enllà i busquen l’origen de la mala col·locació, on la falta d’espai es dóna per una falta de funció (sigui per una mala deglució, fonació, masticació), que al final és degut a una falta d’estímul nerviós.
Aquí, en les causes, és on l’osteopatia té un paper important en l’acompanyament del tractament d’ortodòncia. Aquesta mala funció pot venir de tensions o deformacions que pateix el crani del nadó en l’embaràs o durant el part, o si el nadó no ha pogut entrenar la musculatura amb una bona deglució i succió del pit.
Si el nadó és visitat per un osteòpata en la primera etapa de la vida i se l’ajuda a destensar aquests bloquejos, es dóna la possibilitat que no s’acabin estructurant i, per tant, no alterin la seva mossegada a mesura que va creixent. Si no s’ha desbloquejat el crani i el problema és considerable, compromet altres estructures i la postura. En aquest cas és necessari l’implantació d’un aparell d’ortodòncia.
Ortodòncia és igual a aplicar forces sobre el crani. Això pot donar una nombrosa simptomatologia que pot ser tractada amb l’osteopatia, com per exemple: mals de cap, dolor cervical, aparició o agreujament d’escoliosi, alteració de l’humor, alteracions hormonals, com pot ser la menstruació en nenes, etc.
Per tant, un nen o nena que requereix un aparell d’ortodòncia se li recomana ser examinat per un osteòpata abans i durant la col·locació dels aparells, i així fer que els ajustos ortodòntics siguin menys dolorosos i la correcció més fàcil i ràpida.
L’acció de l’osteòpata en aquest camp també ajuda a adults, en pacients bruxistes (apretament de dents) i alteracions ATM (dolor articular, clicks, desviacions…).
