“El millor metge és aquest que pot ajudar la natura a guarir-se ella mateixa.”
Andrew Taylor Still (fundador de l’osteopatia).
L’Osteopatia és un sistema de diagnòstic i tractament global (considera el cos com un tot). Amb aquesta idea, l’osteòpata analitza la salut global de l’individu, l’explora físicament, emocionalment i ambientalment (qualitat de vida, alimentació…), formula una hipòtesi del que pot estar originant el desequilibri, i per mitjà del tractament amb les seves mans, intenta que el cos recuperi un equilibri saludable.
Per a l’osteòpata la salut no és l’absència total de la malaltia sinò la capacitat del cos d’autoregular-se i recuperar-se constantment de tota situació desequilibrant.
Osteopatia estructural (musculo esqueletica / mecànica / postural): Es fan servir les manipulacions vertebrals, articulars, estiraments musculars i manipulacions miofascial i tissulars.
Osteopatia visceral: Aquestes tècniques ajuden a la mobilització dels òrgans interns i vísceres per influir sobre la seva fisiologia. A travès de l’escolta tissular o de tests específics podem determinar si alguna viscera està en compromís vascular o nerviós. A traves de maniobres i consells alimentaris intentem restablir la seva funcionalitat.
Osteopatia craniosacral: Existeix una relació anatòmica i funcional entre els ossos del crani, el teixit nerviós central (cervell, cerebel i medul.la espinal), l’os sacre i els ilíacs per mitjà d’un sistema de membranes, anomenades meninges (duramare). Aquest sistema craniosacre influeix tots els processos fisiològics del cos, donat l’estret vincle amb el sistema nerviós central qui regula totes les activitats corporals: motrius, sensitives, viscerals, mentals, hormonals, immunitàries, etc.
Moments on és oportú un tractament d’osteopatia:
- Durant l’embaràs.
- Desprès del naixement (tant per la mare com el nadó) i durant l’infància. (enllaçar amb osteopatia i infància)
- Dolors i desequilibris de la columna vertebral i membres: lumbalgia, tortícolis, cervicalgia, dorsalgia, artrosis, ciàtica, protrusions y hernies discals, problemes degeneratius, irradiacions als braços, contractures, tendinitis…
- Trastornos viscerales: hernia hiatal, cremor d’estomac, estrenyiment, flatulencies, reflux, incontinència urinària, trastorns menstruals…
- Desprès de tot traumatisme important, accidents de trànsit, esportius, caigudes… encara que hagi passat fa molts anys.
- Durant o desprès d’un període particularment estressant, d’esgotament fisic o intel·lectual o d’un període emocionalmet difícil.
- Abans i durant preparacions esportives.
- Desprès d’intervencions quirúrgiques, treball cicatricial, extraccions dentals dificils..
- Abans de la col·locació d’un aparell dental i acompanyar al crani en el tractament d’ortodòncia. (enllaçar amb osteopatia, ortodoncia i ATM)
- Quan ens sentim sense forçes.
- Desprès de malalties agudes que s’hagin hagut de prendre medicaments, i on s’han ocasionat problemes, com desprès de prendre antibiòtics.
- Quan la persona senti la necessitat de tractar-se, en qualsevol etapa de la vida: infància, adult o vellesa.
- Per fer una revisió.
- O quan la persona desitja centrar-se en si mateixa, connectar amb la quietud.
Si assistiu a una sessió d’osteopatia potser us sorprendrà que no tingueu una nova visita fins passades unes setmanes per què els canvis fisiològics i energètics precisen un temps per a poder-se dur a terme. Desprès del tractament cal deixar treballar el cos. Tot i així, hi ha casos on es necessita més ajuda que altres i la freqüència ha de ser adaptada i personalitzada en funció de la salut general de la persona.
És possible de consultar el seu osteòpata varies vegades l’any per tal de fer una revisió i prevenció.
