Com a símptoma o patologia el dolor crònic és el motiu més important de visites als centres de salut; entre un 40% i un 80% d’elles estan relacionades amb el dolor.
L’OMS considera com a dolor crònic “la major amenaça per a la qualitat de vida a nivell mundial”. Amenaça que va en augment de forma paral·lela a l’increment de l’esperança de vida.
Al 2010, Kantar Health, va fer un estudi sobre la prevalença del dolor crònic no oncològic a Espanya; “National Health and Wellness Survey 2010”. Del mateix es va obtenir que més del 17% de la població espanyola adulta, això suposa que uns 6.100.000 de persones pateixen dolor crònic, d’elles fins a 714.000 pateixen algún dolor de gravetat. Destaca una major prevalença de dones (51’3%) enfront els homes (48’4%) i en la població d’entre 40 i 60 anys.
Es va observar que el principal dolor que es pateix és el d’esquena (60’53%) i les principals conseqüències es deriven en problemes de son, ansietat i depressió.
Catalunya és la 4ta. Comunitat Autònoma més afectada (17’61%), essent la Comunitat Valenciana la principal (18’79%). A l’hora, també s’extreu de l’estudi que el dolor repercuteix negativament en la qualitat de vida dels pacients. Més de la meitat de les persones amb dolor intens (53%), reconeix que s’han vist obligades a reduir o limitar les seves activitats socials habituals.
Així doncs, el fenomen del dolor és una realitat amb la que moltes persones han de conviure dia a dia. Només qui el pateix sap el que sent i com s’ho viu i no existeix cap medi pel que es puguin descriure tots els detalls i les sensacions que acompanyen a l’experiència del dolor.
Aquestes persones senten la necessitats de ser compreses i de que el seu dolor s’entengui com un fet real. Aquesta necessitat és tan profunda que acostuma a cridar més que el seu dolor i normalment a través d’ell.
En les primeres definicions es parlava del dolor com una sensació que responia directament a un dany orgànic a l’organisme, així doncs qualsevol dolor que no pogués ser explicat per una causa física quedava fora i als qui ho patien se’ls penjava l’etiqueta de , i per a molts es el mateix que dir . Tot i que a dia d’avui aquesta classificació ha quedat desfasada, malauradament encara hi ha qui continua donant-li credibilitat. Axí que va resultar necessari incloure en la definició del dolor altres aspectes. Actualment, l’Associació Internacional per l’Estudi del Dolor el descriu com a una experiència sensorial i emocional associada a una lesió real o potencial. Aquesta definició inclou una dimensió psíquica del dolor, més enllà d’una simple resposta física. Inclou també les vivències que no estan associades clarament amb un dany orgànic o tissular i la possibilitat de que existeixi dolor sense que hi hagi una lesió real.
Dins de les teories que s’han proposat per a l’explicació d’aquesta experiència, destaca el treball de Melzack i Wall que al 1965 formularen la famosa Teoria de la Porta del Dolor. En aquesta teoria s’inclou, a més del component fisiològic, un component psicològic per explicar la vivència del dolor.
Com funciona la porta?
Distribuïts per tot el cos tenim els receptors del dolor, que son receptors sensorials. Aquests receptors es troben a la pell i superfícies internes que capten senyals de tipus mecànic, termal i químic, Les senyals són transformades en impulsos nerviosos, que arriben al Sistema Nerviós Central (SNC) a través de dos vies. La característica distintiva d’aquetes dos vies és la velocitat de transmissió: mentre que a la via d’alta velocitat la informació ens transmet a través de les anomenades fibres A-beta i A-delta, en la via de baixa velocitat es transmet a través de les anomenades fibres C (essent aquestes les més nombroses). Les fibres d’ambdues vies s’agrupen en nervis que penetren a la medúl.la espinal (que forma part del SNC), creuant-se en la major part de les ocasions, la qual cosa implica que el dolor al costat esquerre del cos serà processat per l’hemisferi dret i viceversa.
Un cop que la informació arriba a la medúl.la espinal, aquesta s’envia al tàlem (on es recull tota la informació sensorial, no només la relativa al dolor). Des de aquí, arriba al còrtex somatosensorial àrea en la que estan representades totes les zones del cos, però no en funció del seu tamany, sinó de la seva importància.
Aquests és el recorregut (de manera simplificada) de les senyals de dolor. Però parem un moment a la medúl.la espinal. Aquesta té un sistema de comportes, que fa que el senyal de dolor augmenti o disminueixi. Les fibres A-beta poden tancar la porta, és a dir, inhibir la transmissió el dolor, mentre que les fibres A-delta i C poden obrir la porta, és a dir, facilitar la transmissió del senyal. I obrir o tancar la porta s’aconsegueix mitjançant els processos cognitius i psicològics, és a dir, a través del Sistema Nerviós Central. La percepció del dolor es porta a terme a nivell del SNC cerebral i si s’inhibeix suficientment el senyal a nivell medul.lar, la percepció del dolor es veurà bloquejada.
Veiem, per tant, que el dolor ja no és simplement una qüestió fisiològica, sinó que hi intervenen altres factors. El processos psicològics poden influir de diferents formes en aquest sistema de la porta. Un clar exemple és que quan ens distraguem, la percepció del dolor és menor tot i que el senyal de l’estímul nociu segueixi essent igual. Per exemple; si ens enganxem el dit amb la taula i al cap de 5 min. algú ens parla, la intensitat del dolor que percebem és inferior que quan tornem a centrar-nos en “el mal que em fa el dit”. És a dir, que si tornem a prestar-li atenció, comprobarem que tornarem a sentir la mateixa intensitat de dolor que al principi.
Els factors que poden obrir la porta, augmentat el dolor, serien tant físics (com la gravetat i extensió de la lesió, o la tensió muscular), com emocionals (ansietat, depressió, ira) i cognitius (pensaments, creences, actituds, focalització en l’experiència de dolor).
Entre els factors que tancarien la porta, disminuint per tant el dolor, es troben també factors físcs; com tractaments biomèdics, descans i inactivitat. Factors emocionals; com la relaxació, l’actitut positiva i factors mentals; com fomentar la sensació de control sobre el propi dolor i estratègies d’enfrontament actiu.
Com poden regular el dolor els factors psicològics??
El que pensem, el que sentim i com ens comportem no només afecta al dolor que patim, sinó que, de fet, afecta a tot el nostre organisme.
El tractament Psicològic va dirigit a controlar els aspectes emocionals, cognitius (la percepció de la pròpia eficàcia, la creença sobre la capacitat personal per manejar el dolor), conductuals (tot sovint les activitats ordinàries es veuen reduïdes o eliminades com a conseqüència del dolor) i socials (impacte en l’esfera socio-familiar de la persona afectada).
El tractament ajuda a identificar, comprendre i modificar les percepcions i comportaments que tenen impacte en el dolor, Per exemple; la dificultat que tenen algunes persones per dir “no”, la dificultat de posar-se límits a un mateix en ocasions porta a fer sobre-esforços que donaran com a conseqüència un augment de dolor i desgast energètic global.
També és important aprendre a gestionar els sentiments de frustració, estrès, impotència, inutilitat,..etc. Que tant afecten a l’Autoestima de les persones.
Igualment resulta fonamental aprendre a manejar situacions familiars, socials i laborals que es puguin veure deteriorades o afectades.
Les emocions més directament relacionades amb el dolor són; la por, l’angoixa i la tristesa, i porten a un conjunt de canvis fisiològics, cognitius i conductuals que poden caracteritzar-se clínicament amb els ròtuls d’ansietat i depressió. Tant l’ansietat com la depressió produeixen un agreujament en el problema del dolor, aquest agreujament es veu produït principalment, per l’actitud passiva, la reducció de l’activitat general, l’adopció del rol de malalt/a, d’incapacitat/ada, els pensaments catastrofistes,…etc.
El dolor produeix ansietat, ja que es tracta d’una estimulació desagradable enfront la qual el cos es prepara. Aquest augment de tensió fa que augmenti encara més la sensació de dolor, així mateix un increment de l’ansietat. Aquest és un cercle viciós del que costa sortir. La hipervigilància que moltes persones amb dolor crònic solen portar a terme, facilita la detecció d’alguna senyal, que pot ser interpretada com un signe de dolor, disparant l’ansietat i la tensió que incrementarà la percepció de dolor. Una estratègia que algunes persones fan servir (depenent del tipus de dolor), és reduir els seus moviments ja que així es redueix la sensació de dolor. Això pot resultar problemàtic ja que pot portar a la inmobilitat i a l’atròfia muscular. Això augmentaria encara més la disfunció. No és el dolor en sí mateix el que produeix aquest deteriorament, sinó la inactivitat que la persona comença a portar a terme. D’altra banda, aquesta inactivitat o reducció de la mobilitat fa que la persona participi en menys activitats, la qual cosa implica un gran malestar i aïllament social i familiar, afectant de manera important al seu estat d’ànim.
Múltiples estudis han demostrat que la intervenció psicològica exercida de forma simultània a altres tractaments, ofereix grans beneficis a les persones amb dolor crònic, ajudant-les a millorar la seva qualitat de vida perquè:
“Ens ho poden treure tot a la vida, menys una cosa, la llibertat d’escollir com reaccionar davant una determinada situació. Això és el que determina la qualitat de vida que vivim. No es tracta de si som rics o pobres, famosos o desconeguts, sans o malalts el que determina la qualitat de vida, sinó com ens relacionem amb aquestes realitats, quin significat els hi donem, quina actitud adoptem front a elles, quin estat d’ànim els hi permetem activar.”
Viktor Frankl
Psicòloga. Núm. Col.legiada: 12198
BIBLIOGRAFIA
- Amigo I.; Fernández C.; Pérez M.; (2009).Manual de Psicología de la Salud. Madrid Pirámide.
- Kovacs F.M.; Moix J. (coords), (2009). Manual del dolor. Tratamiento Cognitivo-Conductual del dolor crónico. Barcelona Paidós.
- Moix J. (2006). Cara a cara con tu dolor. Técnicas y estrategias para reducir el dolor crónico. Barcelona Paidós.
- Acevedo González J.C. “Ronald Melzack and Patrick Wall. La teoría de la compuerta. Más allá del concepto científico, dos universos científicos dedicados al entendimiento del dolor”. Revista Sociedad Española del Dolor. 2013; 20(4):191-202.
- Viktor E. Frankl. El hombre en busca de sentido. Herder, 1996.
- “Epidemiology of Chronic non-malignant pain in Spain”. Encuesta sobre el dolor realizada en 2010 en España (National Health and Wellness Survey), por parte de Kantar Health. Estudios Change Pain. (www.changepain.org).
- Dr. José Antonio García Higuera. “Intervención Psicológica en Dolor Crónico”. Psicoterapeutas.com. Colegio Oficial de Psicología. (www.cop.es).
- “Dolor Crónico”. Escrito por Marina González Biber. 22 Octubre 2011. Terapia de Conducta. (www.marinagbiber.wordpress.com).
- “Teoría de las compuertas (dolor) Melzack y Wall (1965)”. 14 de Febrero de 2012. (www.fisioterapia.blogspot.com).
- “Causas y consecuencias del dolor crónico”. Publicado el 15 de Agosto 2014. Antropología. Blog Neurofisiología Psicología Psiquiátrica. (www.losporquesdelanaturaleza.com).
